Autor/a: Lolita Bosch
Editorial: La Galera
Páginas: 115
Género: Juvenil
Sinopsis
«Em dic Max, tinc catorze anys i
tinc molta més por que els altres nens. Perquè a vegades em passen pel cap unes
coses molt estranyes que no sé què són, d'on vénen ni per a què serveixen. Si
es que serveixen per a alguna cosa. I aleshores tinc la sensació que els altres
s'adonen que jo no sóc com ells i que per això em tenen por.»
Així comença el relat d'en Max. Un relat dur i sincer. Amb l'honestedat de qui se sap diferent. Amb la cruesa de qui és conscient que no encaixa. Amb les peculiaritats de qui se sap malalt. La novel·la guanyadora del Premi Cifre de Colonya és un exercici madur i arriscat que atrapa el lector, l'agafa de la mà i l'acompanya en una vivència especial: el situa dins la pell d'un noi amb un transtorn psiquiàtric, el fa mirar a través dels seus ulls i el fa viure a través dels seus sentiments. I no tanca mai la porta de l'esperança.
Així comença el relat d'en Max. Un relat dur i sincer. Amb l'honestedat de qui se sap diferent. Amb la cruesa de qui és conscient que no encaixa. Amb les peculiaritats de qui se sap malalt. La novel·la guanyadora del Premi Cifre de Colonya és un exercici madur i arriscat que atrapa el lector, l'agafa de la mà i l'acompanya en una vivència especial: el situa dins la pell d'un noi amb un transtorn psiquiàtric, el fa mirar a través dels seus ulls i el fa viure a través dels seus sentiments. I no tanca mai la porta de l'esperança.
Sobre el autor/a
Lolita Bosch, Barcelona, 1970. Ha viscut a
diferents països però actualment viu a cavall de Catalunya i Mèxic. Llicenciada
en filosofia, es dedica, des de fa anys, a la literatura tant en l'escriptura
com en la investigació. Escriu en català i castellà i la seva obra s'ha traduït
al polonès, l'anglès, el galleg, l'euskera i el francès. Ha guanyat diversos
premis (tant de literatura infantil com de novel·la).
Du a terme diferents projectes culturals amb l'Amèrica Llatina. D'entre les
seves obres infantils destaquen: «El zoo de la Lolita», «M», «Paraula de calb»
o «El formulari».
Opinión personal
Con la trama nos metemos de lleno en la cabeza de un pre-adolescente que tiene pensamientos fuera de lo común.
El nen que volia matar es una historia sencilla y realista, muy rápida de leer. Además, vemos poco a poco la evolución de Max, las emociones que siente, lo que piensa...
Está narrada en primera persona, y desde la perspectiva de Max.
La verdad es que se le hubiera podido sacar mucho más partido al protagonista, a los personajes secundarios y a la historia en sí, ya que, es un tema crudo y que estaría genial explorar mediante la literatura. Y de paso intentar comprender mucho mejor a estas personas.
El nen que volia matar es una historia sencilla y realista, muy rápida de leer. Además, vemos poco a poco la evolución de Max, las emociones que siente, lo que piensa...
Está narrada en primera persona, y desde la perspectiva de Max.
La verdad es que se le hubiera podido sacar mucho más partido al protagonista, a los personajes secundarios y a la historia en sí, ya que, es un tema crudo y que estaría genial explorar mediante la literatura. Y de paso intentar comprender mucho mejor a estas personas.
El final contiene una reflexión: hay que seguir caminando, a pesar de los baches, de las piedras... la esperanza es lo último que se debe perder.
En definitiva, El nen que volia matar es una historia sencilla y corta con un tema crudo pero sin embargo poco desarrollado, aunque eso sí, vemos la evolución del protagonista.
Nota: 3/5 Gracias a La Galera
No tiene mala pinta, pero está en español?
ResponderEliminarNo el coneixia, però no té mala pinta ;)
ResponderEliminarGràcies per la ressenya!!! ^^
besitos<3