RESEÑA (en castellano): Balla, balla, balla de Haruki Murakami

Autor/a: Haruki Murakami

Editorial: Empúries

Edición: 2012

Páginas:  383

Género: Narrativa

Sinopsis

Balla, balla, balla narra les desventures surreals però versemblants d'un home sense nom que es guanya la vida com a redactor de reportatges per a revistes. El protagonista es veu obligat a tornar al sòrdid hotel Dolphin, on fa molt de temps es va allotjar amb una dona que estimava malgrat no saber-ne ni tan sols el nom. Des d'aleshores, la dona ha desaparegut sense deixar rastre i una gran multinacional ha comprat l'hotel i l'ha reconvertit en un establiment modern, sense personalitat, d'estil occidental. Balla, balla, balla és un assalt als sentits, mig novel·la negra mig especulació metafísica, una faula perfecta del nostre temps i que atrapa tant o més que una cançó de rock que trona a tot volum a través de la finestra d'un cotxe esportiu.

Sobre el autor/a

Haruki Murakami (Kyoto, 1949) es va llicenciar en literatura a la Universitat de Waseda. Durant els primers anys de la seva carrera literària, va compaginar l'escriptura amb la regència d'un local de jazz. Amb les seves novel·les ha guanyat prestigiosos premis, com ara el Premi Noma, el Premi Tanizaki i el Premi Literari Yomiuri. 

Gran admirador de la cultura pop, dels films de terror i de la novel·la negra, la seva literatura es recrea en les insatisfaccions de la vida urbana i en unes relacions humanes misterioses i delicades. Murakami ha viscut als Estats Units, ha estat professor convidat a la Universitat de Princeton i ha traduït diversos autors nord-mericans, com ara Raymond Carver, John Irving i F. Scott Fitzgerald. 

Les seves novel·les s'han publicat en catorze llengües. Editorial Empúries li ha publicat El meu amor Sputnik, L'amant perillosa, la celebradíssima Tòquio Blues, Kafka a la platja, After Dark, Despietat país de les meravelles i la Fi del Món, la monumental trilogia 1Q84, el recull de contes El salze cec i la dona adormida i les seves reflexions sobre com encaixen l'esport, l'escriptura i la vida a De què parlo quan parlo de córrer (totes també a labutxaca). Recentment, Empúries ha recuperat la novel·la Balla, balla, balla, una faula perfecta del nostre temps.

Ha rebut nombrosos premis. El darrer, el XXIII Premi Internacional de Catalunya 2011, que atorga la Generalitat de Catalunya. La premsa ha dit:"Se'l compara amb Paul Auster, Salinger i Borges. Els seus llibres venen milions a tot el món i un dia, diuen les seves creixents legions de seguidors, guanyarà el premi Nobel.

Qui vulgui estar a l'última ha de llegir, sens dubte, Haruki Murakami", World Press Review."Els herois de les fascinants i addictives novel·les d'Haruki Murakami no encaixen gens amb l'estereotip conformista i obsessionat per la feina del japonès mitjà. 

Els seus personatges són somniadors, introvertits, emborratxats de cultura pop, amb tendència a barrejar-se amb dones misterioses o amb situacions extravagants. Com que Murakami no amaga la seva identificació amb els seus propis personatges, no sorprèn saber que ell mateix se sent un estrany a casa seva, fins i tot entre els escriptors", Salon."Tant per la seva naturalesa com per les seves novel·les, Murakami s'ha fet famós per la seva impertorbilitat , per la seva original manera de viure, pels seus constants viatges i la seva passió pel jazz, els cotxes i la roba -i per les novel·les. Les seves històries retraten aquest estar al dia a través dels icons culturals occidentals i d'un ús del llenguatge viu i actual, però amb un to relaxat i natural. 

Quan les seves primeres novel·les es van traduir a l'anglès, la incorporació d'un estil occidental en escenaris del Japó contemporani va sorprendre molt, especialment a tots aquells acostumats a una literatura japonesa més solemne i tradicional. 

Ara per ara, Haruki Murakami és l'escriptor japonès més reconegut i important de la seva generació. Ha venut milions d'exemplars al Japó, i les seves novel·les s'han traduït a més de 20 països. És una celebritat en un país en el qual els autors famosos surten a tots els programes de televisió i a les columnes de societat dels diaris i les revistes" Metropolitan. 

Opinión personal

Decidí leerlo porque la forma de narrar de Murakami me encanta y tras esa sinopsis tan enigmática decidí que tenía que leerlo, así que Baila, Baila, Baila es una novela que nada más terminarla pensé que debería volver a leerla. En unos meses volverá a caer en mis manos y la releeré. 

La trama me dejó perpleja en muchas ocasiones, consiguió atraparme y meterme en ese mundo que crea Murakami entre los sueños y la realidad, todo cobra realismo a medida que vamos conociendo a los personajes y sus acciones, es como si estuvieran vivos, además empatizas con cada emoción y eso es magnifico.
La novela en sí es una gran metáfora de la vida, con ella las reflexiones que conlleva, y la forma casi poética que tiene Murakami de escribir.
Balla, balla, balla la única pega que le he visto es que hay acciones que se repiten mucho, aunque mirándolo por otro lado, es comprensible, en la vida real a veces sucede que te quedas mirando la misma película una y otra vez, o escuchando la misma canción repetidamente.
Sinceramente, me ha atrapado porque Murakami mezcla desde la evolución personal del protagonista y los que están a su alrededor como el caso del asesinato, como el misterioso hotel Dolphin... todo ello mezclado de una forma estructurada y para nada caótica.

Los personajes todos ellos bien caracterizados y los personajes secundarios también son claves para la evolución del personaje principal. Por una parte tenemos el protagonista, que si no recuerdo mal en ningún momento de la novela se menciona su nombre. Sufre un vacío existencial y poco a poco iremos viendo su evolución a través de sus pensamientos y la forma de hablar. Es un personaje diferente, que me gustó mucho. Por otra parte, Yuki es una joven de trece años que conoce el protagonista y tendrá una gran importancia, además junto a él también irá cambiando, es un personaje con mucha sensibilidad y como no, diferente. También me ha gustado mucho el personaje que ha creado Murakami. Ambos son los que más conocemos en toda la novela.

El final se deja en el aire, suspendido. Me gustó.

Lo mejor, los personajes y su evolución junto con los personajes.

Lo peor, ¿los momentos repetitivos?

En definitiva, Balla, balla, balla es una novela que mezcla lo onírico con la realidad, con unos personajes que evolucionan a lo largo de la novela donde encontraremos reflexiones sobre la soledad, el vacío, el pasado y como no, la vida. ¡Hay que bailar y continuar!

Nota: 4'5/5