martes, 7 de abril de 2015

RESEÑA: El teorema Katherine de John Green

6 comentarios:
 


Autor/a: John Green 
Editorial: Fanbooks
Edición: 2014
Páginas: 308
Género: Narrativa
Sinopsis
Quan es tracta de buscar parella, l’ideal d’en Colin Singleton són noies que es diguin Katherine. I si parlem de les noies que es diuen Katherine, a en Colin sempre l’acaben deixant. Dinou vegades, per ser exactes. En el viatge que aquest aficionat als anagrames farà amb cotxe, lluny de casa i amb deu mil dòlars a la butxaca, l’acompanyarà un porc senglar sanguinari i un amic de l’ànima amb sobrepès. Però cap Katherine. En Colin està decidit a demostrar el teorema de la predictibilitat subjacent en les Katherines, amb què espera pronosticar el futur de tota relació, venjar els nòvios abandonats d’arreu del món i guanyar-se finalment l’afecte de la noia.

Sobre el autor/a
John Green, 1977, Indianapolis, Indiana

Va estudiar Llengua i Literatura Anglesa i Estudis Religiosos al Kenyon College. Va publicar la seva primera novel.la Buscant l'Alaska (Fanbooks) el 2005, amb el qual va guanyar la medalla Printz. No està escrit a les estrelles (Fanbooks) i Ciutats de paper (Fanbooks) l'han convertit en un dels autors més coneguts de la novel.la juvenil i crossover.
També s'el coneix per ser un dels germans del canal Vlogbrothers del Youtube, amb dos milions de subscriptors. Podeu afergir-vos als milions de persones que el segueixen a Twitter: @johnGreen o visitar la seva pàgina web: www.johngreenbooks.com

Opinión personal
Comienza con... "L'endemà que el cèlebre nen prodigi Colin Singleton acabés els estudis a l'institut i que una noia que es deia Katherine l'abandonès per dinova vegada, va decidir ficar-se a la banyera." 

Un altre llibre de John Green que ha robat el meu cor. El teorema Katherine narrat d'una forma particular i en la ja coneguda narració d'aquest autor ens evoca uns personatges que arriben a mar endins i ens colpetgen de nou entre fragments que cal recordar (i subrallar).

He de dir que aquest autor té una sensibilitat a l'hora d'escriure que fa que ens traslladem a la situació que viuen els personatges i també on poden sentir-nos identificats en qualsevol moment o emoció.

"L'omplia la sensació d'estimar-la i que ella l'estimés; era una sensació semblant a un doll. Notava el regust d'adrenalina al fons de la gola, i potser no s'havia acabat, i potser li podria tornar a agafar la mà, notar aquella mà dins la seva i sentir com la veu d'ella, forta i cridanera, es transformava en un xiuxiueig per dir <t'estimo>, pronunciat d'aquella manera tan baixa, tan silenciosa, com ho deia sempre. Deia t'estimo com si fos un secret, un secret dels grossos."

L'únic que he trobat a faltar en aquesta novel.la és que no s'haja profunditzat més en els personatges de Colin i sobretot les Katherines, perquè hagueren pogut donar tots més de sí, i desenvolupar-se pausadament i donant més detalls de les personalitats, es més, coneixer-les. 
Trobe que han estat mal aprofitats.

Tanmateix, Colin ens arriba i ens emociona amb el seu cor trencat i la forma de superació que té, perquè tot és pot superar, fins un cor trencat.

"I va tenir la mateixa sensació com si l'apedreguessin i el bastonegessin per dins, i després va experimentar una tremolor i una punxada a la part baixa de la caixa toràcica, i en acabat va notar per primera vegada que li havien arrencat un trosset de budell.
Ella va provar d'anar-se'n de la manera més ràpida i indolora possible, però desprès d'insistir que era l'hora que els seus pares la feien tornar a casa, ell va començar a plorar. Ella li va aguantar el cap a la clavícula."

Hi ha moments en El teorema Katherine per riure amb els personatges, altres on posar-nos un poc melancólics i uns altres on traure força de dins per endinsar-nos en la vida. Amb una lectura ràpida i molt amena.

El final, bo, previsible però mereixedor. Una altra novel.la amb un acabament curiós.

"Pensava en tot allò que dius sempre d'importar. D'alguna manera tinc la sensació que ets important per als altres en funció de les coses que són importants per a tu. Ets important en la mesura que també ho són les coses que t'importen a tu. I jo ho vaig fer justament a l'inrevés, provant de ser important per a ell. Tot aquest temps, hi ha hagut coses autèntiques i importants: persones bones i reals que es preocupen per mi, i aquest lloc. És molt fàcil sentir-s'hi atret. Quedes atrapat en la idea de ser alguna cosa, ser especial o enrotllat o el que sigui, fins al punt que ni tan sols saps per què et fa falta; simplement creus que et fa falta."

Termina con... "Curiós. Gairebé em fa plantejar si allà fora, en algun lloc, hi ha una fórmula..."

Lo mejor, les frases.
Lo peor, els personatges s'haguern pogut aprofitar més.

En definitiva, El teorema Katherine és una historia de superació d'un fet tan real com la vida mateixa: les ruptures amoroses. John Green ens descobreix un paradigma que resoldre junt a un protagonista preculiar que arribarà a sorprende.

Nota: 3'75/5 Gracias a Fanbooks

6 comentarios:

  1. A mi el que més em va agadar del llibre van ser els peus de pàgina, el personatges si que són una mica fluixos, el que més em va agradar de tots va ser en Hassin, perquè en Colin es un personatge massa pla pel meu gust xD

    ResponderEliminar
  2. I jo que encara no he llegit cap cosa del John Green...
    Gràcies per la teva resenya.
    Petons =)

    ResponderEliminar
  3. Hola!

    Està en la meua llista de pendents. Espere llegir-lo prompte perquè sols he llegit dos llibres de John Green i tinc curiositat per llegir-ne més.

    Gràcies per la ressenya, un petó!

    ResponderEliminar
  4. Hola!!!
    La verdad es que suena a que es un buen libro :3 los libros de Jonh siempre son unicos, sin importar que tan comun parezca el tema, Jonh hace que sea especial
    Buena reseña :3
    Un beso!!

    ResponderEliminar
  5. Hola!!!
    La verdad es que suena a que es un buen libro :3 los libros de Jonh siempre son unicos, sin importar que tan comun parezca el tema, Jonh hace que sea especial
    Buena reseña :3
    Un beso!!

    ResponderEliminar
  6. Hola!!
    tinc moltes ganes de llegir aquest llibre
    un ressenya molt bona!!
    un petó!!

    ResponderEliminar

 
© 2012. Design by Main-Blogger - Blogger Template and Blogging Stuff