Autor/a: Care Santos

Editorial: Columna

Edición: 2015
Pàgines: 430

Género: Narrativa Històrica

Sinopsis

Diamant blau ens submergeix en el passat familiar durant les primeres dècades del segle XX, quan l'esplendor de la burgesia es contraposa a la convulsió social.

En Silvestre Pujolà és un home fet a si mateix que deixa enrere el seu passat rural per començar a treballar com a tintorer en una fàbrica tèxtil de Mataró a mitjan segle XIX. El seu afany de lluita el portarà més enllà de la seva destinació en conèixer la Teresa, una dona que donarà sentit a la seva vida plena de superacions constants.

Uns anys més tard, la Teresa Pujolà, la néta, recorrerà el camí invers en renunciar a la seva posició social per casar-se amb qui estima.

Sobre el autor/a

Care Santos (Mataró, Barcelona, 1970). Va estudiar Dret però des de ben jove va centrar-se en l'escriptura. Va treballar al desaparegut Diari de Barcelona i també a la revista Presència, d'El Punt Diari. Ha col·laborat a Catalunya Ràdio, COMRàdio i BTV. Ha obtingut els premis Gran Angular, Ramon Muntaner i Protagonista Jove amb les seves novel·les adreçades a lectors joves, un terreny en què és una de les autores més llegides del nostre país. Ha estat antòloga d'Un deu. Antologia del nou conte català. A Planeta va publicar fa dos anys la novel·la Habitacions tancades, que ha estat traduïda a tretze idiomes, incloent l'alemany, el francès, el suec, l'italià i l'holandès.

Opinión personal

Comença amb... "He passejat per molts cementiris, sempre buscant la memòria dels altres. Avui vinc a visitar la meva pròpia memòria. Amb una rosa blanca a cada mà."

Diamant blau és una novel.la que té salts en el temps en cada capítol, doncs ens trobem davant d'una història que conté diverses. Els seus capítols són curts i en ells trobem als diferents personatges que formen la trama.

Tanmateix, la major part del temps ens el passem en els primers vint anys del segle XX. La seua ambientació és més que perfecta i ens introdueix de ple en la societat de Barcelona. A més, el seu ritme és fluit i no cansa, doncs anem descobrint de manera detallada cada personatge i les seues històries.

Parlant dels personatges, cadascú d'ells és important en el desenvolupament de la trama. A més a més, estan dotats de una personalitat forta i que va madurant. Siga quina siga la seua època, els trobem i els veiem avançar.

Una trama amb secrets, amor i desamors, morts, història pel mig i misteris que descobrirem a través d'una pluma que relata amb calma però passió.

Pel que fa al final, tot queda ben nugat, i ens deixa un bon gust com la bona saga familiar que és.

Acaba amb... "El món ara és un altre, que la iaia ja no entén. Els escenaris, les persones, les ciutats, tot ha canviat.
Tret del rellotge. El rellotge encara és aquí, marcant el pas del temps."

El millor, els personatges i les descripcions.

El pitjor,  el principi un poc lent.

A mode de conclusió, Diamant blau és una història d'una família a través dels segles, records que fan que les persones mortes segueixen vives. Una pluma fabulosa, una Barcelona i uns personatges per descobrir.

Nota: 3'75/5 Gràcies a Columna

Autor/a: Verónica Sánchez Orpella

Editorial: Columna

Edición: 2015

Páginas: 234

Género: Narrativa

Sinopsis

Coses que no podrem evitar és una novel·la que ens explica la història d’un adolescent de Barcelona que canvia la rutina quan el seu pare –figura intermitent en la seva vida– el convida a emprendre un viatge d’un any per Àsia. Empès per l’esperit aventurer de la pel·lícula Into the Wild, però també amb la sensació de descontrol vital típica de l’edat, el protagonista comença una travessia que el portarà per Rússia, Mongòlia, la Xina, el Tibet i el Nepal. Un periple que l’allunyarà de les dones de la seva vida, els referents més importants del protagonista, amb qui haurà de definir noves relacions a distància.

Sobre el autor/a

Verónica Sánchez Orpella (Barcelona, 1983), llicenciada en humanitats i periodisme en la UPF. Ha col.laborat amb El País, El punt i la revista Quimera. Actualment treballa com a professora de literatura a l'Aula Escola Europea.

Entre 2011 i 2012 va viatjar set mesos per Àsia (Rússia, Mongòlia, la Xina, el Tibet, el Nepal, Bhutan, el sud-est asiàtic i Nova Zelanda) i allà es va començar a gestar aquesta novel.la.

Opinión personal

Comença amb... "De l'afer a la biblioteca entre l'Helena i tu se'n va parlar durant setmanes. L'escola és, en aquest sentit, una petita escala de veïns."

Coses que no podrem evitar és una novel.la narrada a través de missatges llargs de correu durant el viatge que canviarà la vida del nostre protagonista, o potser, no? Qui sap?

Aquest viatge és també una forma de recerca personal i de trobar-se a si mateix, entre notes musicals, mil històries, referències a altres novel.les o pel.lícules, a més de reflexions entre línies que sempre ens ve bé profunditzar.

A més, vaig llegir aquesta novel.la durant dos viatges de tren, els quals feien que la narració cobrara més sentit i una cosa puc dir: he gaudit d'ella, perquè en molts moments m'he sentit identificada amb el protagonista (qué ara no recorde el nom i no disponc del llibre, ja que estic on estudie).

Comentar que sí que m'haguera agradat que l'autora haguera profunditzat en els llocs de visita, i descripcions més completes.

Dir que la forma de narrar Coses que no podrem evitar ha fet que se tornara una lectura més amena i directa, he simpatitzat amb tots els personajes que apareixen, cadascú a porta un parer diferent i a mesura que avança i amb les paraules del nostre narrador podem veure com evolucionen.

El final encara que previsible és el que tocava, i per a res m'ha decebut.

Acaba amb... "Tot va com ha d'anar. Tot va com ha d'anar, em sents? Vine, dóna'm la motxilla. Acompanya'm. És aquí. Aquí estaràs bé. Ara dutxa't, canvia't i baixa. Escoltarem música, soparem, beurem absenta i si vols fumarem herba nepalesa, regal del teu amic Vayid."

El millor, les reflexions.

El pitjor, falta de descripcions.

A mode de conclusió, Coses que no podrem evitar és una novel.la on trobarem un adolescent amb ganes de trobar-se a si mateix i que començara un viatge de recerca. Reflexions, missatges, històries i un fons que val la pena guardar dins nostre.

Nota: 3'75/5 Gràcies a Columna Edicions

Autor/a: Guillem Martí

Editorial: Columna

Edición: 2015

Páginas: 601

Género: Històrica

Sinopsis

En una polsosa estació d'autobusos, a Ciutat de Mèxic, en Miquel espera l'arribada de la seva dona, Teresa, que no veu des de fa deu anys, i de la seva filla, que no coneix. Mentre les espera rememora amb amargor els esdeveniments que l'han portat fins a aquest lloc.

Els seus records el porten al gener del 39, dies abans que l'exèrcit rebel entrés a Barcelona.La República agonitza i la guerra està perduda, i la ciutat és ja una ombra del que era: el que pot fuig a la frontera i el que no espera resignat la sort del vençut. En aquestes condicions arriba l'ordre del Komintern d'arrasar la ciutat, destruir les vies de comunicació i centres neuràlgics d'energia, aigua i transport, per no deixar res dempeus a l'enemic. Miquel Serra, membre del PSUC i conseller de la Generalitat és l'encarregat de dur a terme aquesta ordre de terra cremada. Però en Miquel, en aliança amb en Corbacho, un sergent madrileny veterà de l'exèrcit republicà, i jugant-se la vida, boicoteja aquests plans i salvaguarda la ciutat.

Opinión personal

Empieza con... "Ciutat de Mèxic, setembre del 1946 Hi ha molt de sol, al D.F., a l'estiu. D'acord, potser no tant com ell es pensava quan va arribar a aquell país, ja fa un parell d'anys, amb el cap ple d'imatges d'immensos barrets de coloraines, poblets polsegosos i recremats i deserts de pedres afilades i cactus incisius, però Déu n'hi do."

Cremeu Barcelona! és una novel.la històrica desenvolupada d'una forma perfecta, això sí, no la recomane per a aquelles persones que no els agrade aquest gènere, ja que conté prou dades, noms i referències.

Es nota que l'autor ha portat un camí d'investigació per a elaborar-la, cosa que facilita la lectura, ja que a mesura que avances, tot cobra més realisme, és com si estigueres dins, entre les pàgines i els carrers de Barcelona.

"Sap perfectament com havia arribat a estimar-lo, ella. Però també sap que es va enamorar de l'home que va ser. I l'espanta que ara la decebi tant aquesta ombra en la qual s'ha convertit, que ja no sigui capaç d'estimar-lo més. El terroritza. No suportaria llegir la decepció en els seus ulls. Haver d'admetre que, després de tot, sí que l'ha perduda. Que sobreviure no ha estat suficient. Que hi ha llocs als quals no es pot tornar mai, per molt que es desitgi o es necessiti tornar-hi."

Tot cobra major desig de continuar llegint sabent que ha passat, que són fets reals i és que, Guillem Martí ho enllaça tot sense deixar ninguna corda solta, un altre punt a favor.

La història s'alterna amb moments de relacions amoroses que donen encara més vida a Cremeu Barcelona! Tot descrit amb una realitat abrumadora.

"Quan perdem la guerra, Miquel, quan ho perdem tot i no hi hagi cap més remei que tornar a començar del no-res, quina altra cosa ens quedarà millor que els fills? Els nens, i l'esperança que ells ho sàpiguen fer millor del que ho hem fet nosaltres.
Ell sent un nus a la gola. Si alguna vegada l'arriba a perdre no se'n sortirà pas. De cap de les maneres."

Comença i acaba en el mateix lloc, fent que la trama siguen records d'una persona que realment salvà més que Barcelona. 

Pel que fa als personatges, tots són reals i l'autor els descriu a cadascú d'una forma diferent, amb els seus propis matissos. A més, tots ells evolucionen al llarg de la novel.la. Dir també que tenen diferents registres, és a dir, hi ha que parlen en castellà, altres en català, i també amb el grau d'estudis que porten o com la vida els ha tractat. 

Sens dubte, Guillem Martí té una pluma que eclipsa, que ens fa traslladar-nos al passat, i viure aquells anys tan crucs però que formen part de nosaltres.

"L'home enamorat fins al moll de l'òs, en canvi, buscava desesperadament qualsevol escletxa que servís per exonerar-la del pitjor dels delictes. 
S'ha passat tota la nit al llit, al seu costat. Contemplant la delicada sinuositat d'aquella esquena, que podria dibuixar fins i tot amb els ulls clucs. Escoltant la dolça cadència de la seva respiració. Olorant la fragància neta que destil.la una pell que ha acariciat tants cops."

Acció, conspiració, traició, amistat, amor... tot el que es va viure aquells dies en una Barcelona que sangra i està a punt de morir.

Termina con... "S'abracen. I riuen. I ploren. Ell l'aparta un moment per mirar-se-la ben mirada i li diu, amb un nus en la gola, que és gairebé tan bonica com la seva mare. 
I, just en aquell precís instant, la Teresa sap que, a partir d'ara, tot els anirà bé."

Lo mejor, els personatges i com son descrits els fets.

Lo peor, no li trobe res.

En definitiva, Cremeu Barcelona! és una novel.la històrica que encantarà a aquells i aquelles que els agrade el gènere. Una història real que ens fa tornar al passat. Guillem Martí té qualitat literària perfecta per a fer-nos participants d'una Barcelona apunt de convertir-se en cendres.

Nota: 4'25/5 Gràcies a Columna

Autor/a: Anna Todd

Editorial: Columna

Edición: 2014

Páginas: 639

Género: Romántica

Sinopsis

La Tessa s’acaba de despertar d’un somni. És conscient que tot era massa bonic per ser veritat… Serà possible tornar a somriure quan tot s’ha acabat? Ella i en Hardin semblaven fets l’un per l’altre, com dues ànimes bessones, però ell ho ha trencat tot en mil bocins. Com ha pogut ser tan ingènua? Després del que ha fet, en Hardin haurà de lluitar com mai per recuperar-la. Estarà preparat per fer-ho? Es pot perdonar tot?

Amb més de mil milions d’impactes, After s’ha convertit en el fenomen més gran de la història de la plataforma Wattpad. Ara arriba finalment el llibre –que aviat es convertirà en pel·lícula–, enriquit i amb contingut nou.

Sobre el autor/a

Anna Todd és una escriptora debutant que viu a Austin amb el seu marit, amb qui -superant tots els rècords-es va casar un mes després de graduar-se. Durant els tres cops que ell va ser mobilitzat a l'Iraq, ella va fer feines diverses i curioses, com ara vendre maquillatge o atendre el mostrador d'Hisenda. Àvida lectora i amant de les boy bands i les històries d'amor, l'Anna ha trobat una manera de combinar totes les seves aficions i és feliç vivint en un somni fet realitat.

Opinión personal

Comença amb... "No sento l'asfalt gelat a sota ni la neu que em cau a sobre. Només sento el forat que se m'acaba d'obrir al pit."

En mil bocins és la continuació d'After i ens trobem davant la relació d'altibaixos de Hardin i Tessa, uns personatges que en la primera part me van sorprendre per a bé i en aquesta segona part m'han decebut, tant un com l'altre.

Anna Todd segueix tenint bona pluma, descriptiva sense que resulte pesada i amb uns diàlegs que amenitzen la lectura.

"-Creus que un dia s'acabarà?-pregunto, i ell es gira.
-Què?
-El dolor-dic amb una veu que gairebé no se sent.
-No ho sé... però m'agradaria pensar que sí. El temps cura... gairebé totes les ferides-respon, i em faun mig somriure mig arrufament de celles molt reconfortant.
-No sé si el temps em curarà o no. Però sé que, si no em cura, no sobreviuré."

Moltes escenes m'han paregut repetitives, tanmateix tampoc m'han cansat fins a l'extrem d'odiar la novel.la. I algunes d'elles recauen en els tòpics de sempre... quina llàstima.

El desenvolupament de la relació amorosa és, com he dit abans, amb altibaixos però no com els piques que hi havia en la primera part, sinó d'enfadar-se i perdonar-se. Sobretot per part de Tessa, que totes les putades (parlant clar) que li fa Hardin li les perdona. 

"El seu rebuig fa mal, fins i tot ara. Sé que no hauria de ser aquí, no hauríem de fer això, però necessito més. Necessito més temps amb ell. Millor temps perillós i dolorós que cap temps.
Tant de bo no l'estimés, no l'hagués conegut.
Però el vaig conèixer. I l'estimo."

Hi ha moments que sí que són per a subrayar, ja que, Todd descriu molt bé les emocions, exemples són els que he ficat en aquesta ressenya, entre altres.

Bo, i sobre el final dir que m'ha resultat previsible i un poc precipitat. Tanmateix, continuaré amb la saga per veure que els passa a aquest parell.

"Per què era tan estúpid? Per què continuava tractant-la com una merda? És la primera persona que ha estat capaç de veure'm, de veure dintre meu, el meu jo autèntic, i la vaig tractar com una merda. Li donava la culpa de tot, quan en realitat era culpa meva. Sempre va ser culpa meva... fins i to quan no semblava que fes res malament, ho feia."

Acaba amb... "El que diu a continuació la Tessa ho diu tan baixet que és com un xiuxiueig, i veig amb perplexitat com li marxa tot el dolor de la cara. 
-Pare?"

Lo mejor, com descriu l'autora les emocions.

Lo peor, les escenes repetitives i els tòpics.

En definitiva, After II és la continuació de la relació amorosa de Tessa i Hardin, un poc fluixeta però que segueix atrapant amb la fluidesa de la pluma de l'autora. 

Nota: 3'75/5 Gracias a Columna

Autor/a: Anna Todd

Editorial: Columna

Edición: 2014

Páginas: 571

Género: Romántica

Sinopsis

Tessa Young és una estudiant universitària amb una vida senzilla, qualificacions escolars excel·lents, una mare que ho ha donat tot perquè pugui anar a la Universitat i un xicot dolç i perfecte amb qui planeja casar-se algun dia. El primer dia d'Universitat coneix a la Beth, la seva companya d'habitació, una noia completament diferent d'ella, amb tatuatges, minifaldilles ajustades i disposada a apuntar-se a totes les festes del campus. Encara que la Tessa no està disposada a alterar les seves rutines i el seu rendiment, es deixa convèncer perquè l'acompanyi a una festa. Allà coneixerà en Hardin, el "noi dolent" per excel·lència, tatuatges i mala vida... Aquest noi la treurà de polleguera constantment però també li despertarà sensacions que el seu xicot mai no li ha despertat. Ell canviarà tots els seus plans...i la seva visió de l'amor i el sexe.

Sobre el autor/a

Anna Todd és una escriptora debutant que viu a Austin amb el seu marit, amb qui -superant tots els rècords-es va casar un mes després de graduar-se. Durant els tres cops que ell va ser mobilitzat a l'Iraq, ella va fer feines diverses i curioses, com ara vendre maquillatge o atendre el mostrador d'Hisenda. Àvida lectora i amant de les boy bands i les històries d'amor, l'Anna ha trobat una manera de combinar totes les seves aficions i és feliç vivint en un somni fet realitat.

Opinión personal

Comença amb... "La universitat sempre m'havia semblat molt crucial, una part molt essencial del que mesura el valor d'una persona y determina el futur."


Què dir? No tinc paraules per a After, sincerament feia molt de temps que no disfrutava tant d'una novel.la juvenil.

Ho té tot. I la prosa de l'autora, fresca, amena y directa. Sense tabús. A més, Todd té una pluma especial per a fer personatges i situacions tan reals com la pròpia vida i en els quals ens podem sentir identificats, també es traslladen les emocions del paper a nosaltres.

He de dir, que no esperava açó, és més, tenia les expectatives prou baixes, ja que, tractant-se de un fandom de One Direction, que no m'agraden gens... doncs això. Però no hi ha absolutament res d'aquest grup, és una història completament diferent com l'havia imatginada.

"Aquella electricitat entre nosaltres torna a aparèixer, aquesta vegada més forta que mai. Per què em passa sempre això amb ell? Desconnecto la ment dels meus pensaments i m'agafo al seu coll per no caure"

Atrapa. Una vegada l'he oberta ja no he pogut parar de llegir. Els capítuls són curts i contenen molt de diàleg. 

A més, està narrada en primera persona per la protagonista, Tessa, una jove que al llarg de la novel.l ens anirà sorprenent cada volta més.

Encara que tinga alguns peros quant als personatges per alguns trets de les seues personalitats, crec que són peros possitius, ja que, les personalitats van madurant i canviat, i això és un tret favorable.

"Sap que sento alguna cosa per ell, ho ha de saber per força. Quin motiu podria tenir jo per mantenir aquest cicle tòxic entre nosaltres? Amb una por que no havia sentit mai, m'adono que encara que amb prou feines he reconegut els meus sentiments per en Hardin amb mi mateixa, els hi acabo de confessar, i li he donat la possibilitat d'esclafar-los. Més del que ja els ha esclafat. Sento que els meus murs comencen a esquerdar-se per la manera com en Hardin em mira i no ho puc permetre."

Pel que fa a la història d'amor de Tessa i Hardin m'agrada com l'autora avança lentament, descobrint-nos ambos personatges per a que desprès explotem les emocions. Todd se centra fundamentalment en la relació i l'evolució d'aquests dos. 

M'agradat moltíssim el pique que porten un i l'altre i com Tessa al llarg de la novel.la va aprenent a contestar-li. Les personalitats són molt diferents i els dos tenen un passat amarg que anirem vegen mentre anem llegint.

Sobre els personatges secundaris, hi ha moltíssims, i he de destacar a Landon.

Hi ha certs tòpics. Xica ingènua, sense experiència i amb un novio que actúa més com un pare, vestida amb faldilles llargues. Xic misteriòs, amb tatuatges que té problemes del control de les emocions, sobretot l'ira.

"Es pensa queno podria estimar-lo? No tinc cap explicació excepte que l'estimo. Em fa tornar boja, em fa enfadar més del que m'he enfadat mai, però pel que sigui m'he enamorat d'ell, molt."

El final és totalment obert i ho deixa tot en l'aire. 

Anem a per la segona part!

Acaba amb... "Em mira un moment amb preocupació, però veu que no té alternativa i diu <d'acord> quan entrem a l'autovia."

Lo mejor, la història en sí.

Lo peor, algunes reaccions dels personatges i alguns tòpics.

En definitiva, After és l'inici d'una saga que donarà que parlar, amb una forma de narrar directa però que transmet qualsevol emoció, uns personatges tan reals com 
qualsevol de nosaltres i una història d'amor que enganxa com una tela d'aranya. 

Nota: 4'25/5 Gracias a Columna